Actualment, un 54% de la població mundial viu a ciutats, la gran majoria grises, no biofíliques, urbanísticament no inclusives amb el verd i no plantejades amb el fi de ser productives i proveir d’un entorn favorable i beneficiós a les persones que hi viuen. Aquest percentatge va en augment i es preveu que pel 2050 la població vivint en nuclis urbans representi dos terços de la humanitat.

És evident que la vida a les ciutats és positiva i empoderadora per al desenvolupament de les persones pel que fa a relacions socials, la cultura, els negocis, la ciència i la comunicació, entre d’altres àmbits. No obstant, aquest creixement urbà considerable i inevitable també presenta problemes importants de desenvolupament sostenible, contaminació, infraestructures i recursos.

Ens trobem davant models de desenvolupament i coexistència que prioritzen el consum davant la vida i que han dut al planeta a viure sobtats canvis climàtics vinculats al canvi energètic. Per la seva banda, l’agricultura industrial és una de les principals responsables d’aquests canvis, així com la desforestació, l’esgotament de l’aigua, la degradació del sòl i la pèrdua de la biodiversitat.

En aquest sentit, l’escenari planteja un repte important per poder sustentar amb èxit i en un futur immediat a milions de persones en un entorn segur, ecològic, sa i autosuficient.